AMOR

Sent vertadera pena quan escolt a la gent xerrar de l’amor, perquè tenen un concepte molt superficial d’un sentiment tan pur que, a vegades, és capaç de destrossar-te l’ànima. No és tan simple ni tan senzill com sembla. Molts creuen que l’amor és simplement allò que pots sentir per una persona… Però hi ha molt més. Existeix l’amor de veritat, sí. És un amor físic però també psíquic, que et regala somriures únics i indescriptibles.

Realment, aquest tipus d’amor no es pot explicar. Saps aquesta sensació de calentor que notes quan t’abracen? Una abraçada que t’ho dóna tot i que saps que amb un únic gest t’ho podria llevar tot. Saps aquest amor que de sobte arriba, sense previ avís, però que ho fa per quedar-se per sempre? Això també és amor.

És un sentiment de proximitat. O aquell moment en què la teva ànima sembla cansada, totalment esquinçada, i detalls com una besada a la punta del nas, o una carícia a l’espatlla, et fan estremir i et garantitzen que segueixes sentint. Que la teva pell va ser creada per a que fos acariciada, i que qui va voler tractar-la per a altres coses va ser perquè no entenia el valor d’una pell com la teva.

És amor mossegar-se i rapinyar-se en un llit que has fet servir moltíssimes vegades i que tot i així es torna tan i tan especial quan estàs amb aquella persona que has esperat durant tant de temps.

És amor haver mirat mils de vegades a algú, però de sobte, al observar-lo de nou, descobreixes que hi ha una nova piga damunt el llavi, o una nova arrugueta al final de l’ull esquerre. Aleshores, descobreixes que sempre hi ha coses noves per veure. I que, tal vegada, per molts d’anys que passin, continuarà havent-hi taques, en el seu historial o en el teu, però malgrat tot, això que teniu seguirà sent realment preciós.

L’amor és adonar-se’n, amb el pas dels dies, mesos i anys, que els defectes que no vas ser capaç de descobrir el primer mes de relació, ara fan que aquesta persona sigui diferent a totes les altres. No pitjor, ni tampoc millor, simplement única. Especial. 

L’amor és sentir que tens alguna cosa guardada ben dins, durant molts d’anys i que, de cop i volta, només és capaç d’amollar-ho amb una persona en concret. I sentir que mai ho podries tornar a fer. I que, encara que ho fessis, no seria especial.

L’amor no és necessitar a algú fins al punt de lesionar-te amb la por a perdre’l. No. L’amor és sentir que si aquella persona marxés, sobreviuries, però mai més tornaria a ser igual. La trobaries a faltar quan caminessis, quan dormissis, quan menjassis, fins i tot quan et masturbessis.

L’amor té gust a fresses amb nata, i fa olor a cafè acabat de fer. És un sentiment únic, increïble, que pot confondre i que, a vegades, no saps ni tan sols com interpretar-lo.

Crec que és com una cançó, amb principi i final. Però sense acords concrets. Coneixes la melodia, saps la lletra, però mai arribes a saber com pot acabar. És quedar-se sota els llençols durant hores, contemplant-lo, menjant-te’l amb els ulls, pensant per primera vegada que no et sap greu malgastar el temps. Perquè l’estàs invertint.

És amor plorar de felicitat, i de dolor, i que les llàgrimes tenguin un gust agredolç. L’amor és que un calfred et recorri tot el cos, i que et posi la pell de gallina.

I de cop, tenir la certesa absoluta que la millor sensació que has tengut en la vida és abraçar a algú, abraçar-lo a ell, i sentir la seva respiració al teu coll. Senyores i senyors, aquest és el millor moment que podran, si tenen sort, viure mai. Així que prenguin nota.

(Avui em fas falta…)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s