Tocar fons.

“Enterra s’aturarà”, deia sempre la meva padrina. I així, amb aquesta frase tan simple, semblava que no passaria res si ensopegava. Però el que no em van dir és que les caigudes també fan mal. Amb el pas dels anys, he entès que els obstacles no s’han de veure com complicacions, sinó com reptes, i també que per molt coenta que sigui una ferida, tard o d’hora es curarà.

Enyor tenir els genolls raspats enlloc de l’ànima. Arribar al punt de no reconèixer la persona que està a l’altra banda del mirall. Anar amuntegant les pors i els problemes pensant “demà ja ho arreglaré”… Tocar fons. Per sort, mai és massa tard per fer dissabte i posar-ho tot en ordre. Rancúnies, records, llàgrimes, per fi tot ha trobat el seu lloc. No ho escriuria si no fos vera. Sé qui sóc, sé on vull arribar i tenc un pla per arribar-hi. I si no funciona, en tenc un de recanvi, per si de cas.

Qui vol, pot. I qui espera desespera, però si aguanta ho pot tenir tot. I no serà fàcil, i és possible que encara perdi molt més pel camí. Però ja no tenc por, ja no. Tenc fam, fam de viure, fam d’arribar a la meta per establir un nou objectiu. Fam de menjar-me el món, encara que no sigui la Terra sinó el meu món personal, més íntim, més recollit. Fam de ser feliç.

Y no es que no existan las casualidades, simplemente, cuando alguien busca algo siempre lo encuentra. Es el deseo de la persona lo que hace que las cosas sucedan, su necesidad lo lleva a ello.

Hermann Hesse.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s