Aquest blog neix un dia qualsevol, amb la intenció de convertir-se en un espai on deixar constància de les reflexions banals (o no) i mundanes que passen pel meu caparrí. Ara bé, gràcies a un excés d’imaginació i a una quantitat important de temps “desaprofitat”, és possible que també hi deixi caure alguns intents de fer literatura.
Benvinguts, al meu petit i humil espai. Feel free de comentar, criticar i aportar el que volgueu. Totes les paraules seran ben rebudes.
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l’emoció traspua per tots els porus del cos.
Sigmund Freud
En un Ford Anglia blau cel…=)
Pluja de juny 