Wabi-sabi

Hi ha poques paraules intraduïbles, la majoria tenen almenys un equivalent en una o una altra llengua; tot i així, no és el cas del terme japonès Wabi-sabi. Molt s’ha dit sobre aquest concepte, però en emprar-lo en una oració pot entendre’s com “una manera de viure basant-se en trobar la bellesa enmig de totes les imperfeccions de la vida”. És per això que Wabi-sabi ets tu, i també sóc jo. Perquè em dius que no pot ser només casualitat que se t’encadenin les “nostres” cançons a l’spotify, i perquè sóc incapaç d’adormir-me sense fer-te saber una vegada més que, realment, no m’importa el que puguin contar-me.

M’encanta aquesta definició! Si tothom l’adoptés com a mode de vida, el món seria un lloc millor, no creus? Què hi pot haver més reconfortant que ser feliç malgrat els obstacles? Trobar la bellesa enmig d’aquest món imperfecte, un món on ningú escolta ningú perquè esteim massa enfeinats intentat fotre’ns els uns als altres, un món on si jo estic bé no em preocuparé pas pel que pugui passar-li al del costat. Un món lleig, egoista i hipòcrita. Un món on, malgrat tot, hi resideix (encara) una espurna d’esperança, un pessic de bellesa, amagada darrera la rialla d’un infant, una història increïble o la besada de dos amants. L’únic que hem de fer es trobar-la. Tan senzill com això.