La facilitat dels teus fets

Saps, a vegades no és fàcil. Dir que no, quan somrius i omples una tassa de xocolata amb trossets de paper, no és fàcil. Aturar-me, respirar profundament, i perdre’m dins la rialla dels teus ulls, no és fàcil. Fixar-me en detalls, com que t’agrada el color cel, i no poder-t’ho dir perquè no vull que me prenguis per… no trob un adjectiu xD, no és fàcil. Que em diguis que em vols veure, quan saps que no hi ha res que pugui desitjar més tot i saber que està mal fet, no és fàcil. Que siguis tant especial, tant que me posis nerviosa i que no te pugui mirar tot el temps que voldria, no és fàcil. Però definitivament, el que no és gens fàcil és que me miris, facis una carussa, i haver d’evitar que els meus ulls o el meu somriure delatin que m’agrades més del que hauria de ser considerat legal. Això, definitivament, no és fàcil.