Perduda, enmig d’un mar terrorífic que em sacseja amunt i avall. Perduda, atrapada dins un llibre amb les pàgines en blanc. Perduda, allà on les busques del temps no tornaran. Perduda, caient en picat cap a la sang de les roques, punxegudes. Perduda, cridant el fum d’un nom que ja no existeix. Perduda, rebutjant els fantasmes del meu jo anterior. Perduda, sentint el vertigen d’allò incert. Perduda… buscant-te.
Caic, a poc a poc me’n vaig, la física em captiva i la gravetat m’inclina als teus peus… Caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil equilibri meu… Res no dura gaire… Em moc, no sóc d’enlloc, d’aquest país d’aire…
Gerard Quintana
Pluja de juny 