No sé què esperava exactament, i saber que tard o prest passaria no ho ha fet més suportable, ni molt menys. Cau l’esperança, la por s’eleva. Un núvol d’incertesa ronda la meva existència. Per què no véns? Per què no tornes? PERS-PEC-TI-VA. La paraula màgica que no es troba en el meu lèxic. T’enyor, cada dia… una mica més. I sí, definitivament sóc idiota.
And I know it’s easy to say but it’s harder to feel
this way…
And I miss you more than I should,
than I thought I could…
Can’t get my mind off of you!(And I hate the phone… but I wish you’d call!)
Pluja de juny 