Tag Archives: música

Groc, el color dels bojos

Your band, your song… your moment. Ha costat. I supòs que si m’ho demanes d’aquí un mes t’ensenyaré un vídeo totalment diferent. Ara com ara… és Yellow. Pell de gallina, suor, bots, crits… qui sap si una llàgrima. FELICITAT. En estat pur. Perquè em recorda a tu, i perquè voldria transportar-me aquí enmig, ara, tot d’una:

I ja fa uns dies que pens que pens massa. Look how they shine for you ♥!

Idiota

No sé què esperava exactament, i saber que tard o prest passaria no ho ha fet més suportable, ni molt menys. Cau l’esperança, la por s’eleva. Un núvol d’incertesa ronda la meva existència. Per què no véns? Per què no tornes? PERS-PEC-TI-VA. La paraula màgica que no es troba en el meu lèxic. T’enyor, cada dia… una mica més. I sí, definitivament sóc idiota.

And I know it’s easy to say but it’s harder to feel
this way…
And I miss you more than I should,
than I thought I could…
Can’t get my mind off of you!

(And I hate the phone… but I wish you’d call!)

She’s got teary eyes

Odio no ser capaç de comportar-me com una persona normal quan et veig. Quan em donaves les entrades em tremolaven les mans, i no he gosat mirar-te als ulls més temps de l’estrictament necessari perquè sabia que em posaria vermella. Sort que vam canviar l’hora i ara a les 6 ja comença a fer-se fosc… Sóc idiota. I tornant cap a casa en cotxe, aquestes paraules se m’han quedat gravades. Perquè també, cal dir-ho, el meu iPod és súper oportú.

If it doesn’t break your heart it isn’t love!
No, if it doesn’t break your heart, it’s not enough…

(You haven’t lost me yet…)

Overconfidence

Your heart’s on fire but you’re cold to the touch,
I know you want it
but you love yourself too much!!!

– Alerta, amic meu! – va dir – Ja hauries de saber que així no arribaràs enlloc… T’ho hem demostrat massa vegades, però no ens has volgut escoltar.

I així, mirant-lo als ulls un cop més, va marxar. No sabia si el tornaria a veure mai més… i, de fet, el destí no va tornar a juntar-los fins passats molts anys, quan gairebé cap dels dos recordava ja l’espurna de desig que temps enrere pampallugava dins els seus ulls.

“Qui avisa no és traïdor”

Congelant un instant.

A vegades desitjaria que el món s’aturés. Voldria agafar un segon i mantenir-lo al palmell de la meva mà, fer-lo etern. I aleshores, assaborir tots i cadascun dels matissos d’aquest instant, congelat, perfecte. Infinit.

(Newton Faulkner, estic enamorada d’aquest home! )

But if i had one chance to freeze time
and stand still and soak in everything…
I’d choose right now!