Odio no ser capaç de comportar-me com una persona normal quan et veig. Quan em donaves les entrades em tremolaven les mans, i no he gosat mirar-te als ulls més temps de l’estrictament necessari perquè sabia que em posaria vermella. Sort que vam canviar l’hora i ara a les 6 ja comença a fer-se fosc… Sóc idiota. I tornant cap a casa en cotxe, aquestes paraules se m’han quedat gravades. Perquè també, cal dir-ho, el meu iPod és súper oportú.
If it doesn’t break your heart it isn’t love!
No, if it doesn’t break your heart, it’s not enough…
(You haven’t lost me yet…)
Pluja de juny 