Lipstick.

I a vegades t’atures enmig del carrer, i penses. I somrius. I voldries saltar i cridar i riure molt fort, i abraçar als vianants grisos i seriosos que et passen pel costat mirant-te com si haguessis perdut el cap. I és que potser, molt probablement, l’has perdut. I et poses a córrer i imagines que agafes un spray verd, com els seus ulls, i que fas una pintada a una paret qualsevol:

Gràcies per fer del meu món un lloc més interessant

(I saps que després volaria cap a tu i et faria un petó que et deixés sense alè i t’abraçaria fort, molt fort.)

She’s got teary eyes

Odio no ser capaç de comportar-me com una persona normal quan et veig. Quan em donaves les entrades em tremolaven les mans, i no he gosat mirar-te als ulls més temps de l’estrictament necessari perquè sabia que em posaria vermella. Sort que vam canviar l’hora i ara a les 6 ja comença a fer-se fosc… Sóc idiota. I tornant cap a casa en cotxe, aquestes paraules se m’han quedat gravades. Perquè també, cal dir-ho, el meu iPod és súper oportú.

If it doesn’t break your heart it isn’t love!
No, if it doesn’t break your heart, it’s not enough…

(You haven’t lost me yet…)

Vull

Vull! Vull perdre la por, veure’t, abraçar-te, besar-te, creure que tu també ho vols. Vull actuar sense pensar, volar lliurement i trobar polsim d’estrelles a les puntes dels dits quan em desperti. Vull capbussar-me dins aquest mar d’aigua congelada, vull pujar a la soca de l’arbre més alt i cantar amb els ocells blaus. Vull… Sí, et vull a tu.

Masoquisme

Look at the stars,
look how they shine for you
and everything you do…
Yeah they were all yellow!

I came along,
I wrote a song for you
and all the things you do…
And it was called ‘Yellow’!!

Your skin, oh yeah, your skin and bones…

Escultor

Em sent com de fang. Estirada, encara nua, encenc un cigar i a poc a poc vaig respirant fum. Aleshores, sense dir res, comença a recórrer totes i cadascuna de les parts del meu cos. Des dels dits dels peus fins a les puntes dels cabells. I ho fa, un cop i un altre, amunt i avall. Es fa seus tots els plecs i racons amagats de la meva anatomia, se n’apodera, i jo, relaxada després de l’estona de sexe que hem compartit, el deix fer.

Encara no ha pronunciat cap paraula, però parlen les puntes dels seus dits. Un petit estremiment em sacseja. Sé que està fent, però ara ja no el puc aturar… m’està emmotllant. Em dóna la forma que ell vol, m’esculpeix al seu gust… i ja és massa tard per queixar-me. Finalment, la son arriba, mentre not encara el tacte d’aquelles mans suaus però fermes a les meves costelles.

Passades unes hores, quan em desperti, ell encara adormit, m’aixecaré i m’acostaré al mirall. I no em reconeixeré. Les faccions seran completament diferents, semblarà que una desconeguda m’observa des de l’altra banda. Aleshores sabré que el canvi és definitiu, etern, irreversible. Aleshores seré seva.

Overconfidence

Your heart’s on fire but you’re cold to the touch,
I know you want it
but you love yourself too much!!!

– Alerta, amic meu! – va dir – Ja hauries de saber que així no arribaràs enlloc… T’ho hem demostrat massa vegades, però no ens has volgut escoltar.

I així, mirant-lo als ulls un cop més, va marxar. No sabia si el tornaria a veure mai més… i, de fet, el destí no va tornar a juntar-los fins passats molts anys, quan gairebé cap dels dos recordava ja l’espurna de desig que temps enrere pampallugava dins els seus ulls.

“Qui avisa no és traïdor”